Baixava l'altre dia a la comparsa, quan, en passar per la plaça de Sant Domingo i vore-la tota alçada i en obres, vaig pensar si no s'havia perdut l'oportunitat de traure a la llum les restes de l'antic convent de Sant Joan i l'antic refugi de la Guerra Civil, i així poder recuperar part de l'historia d'un poble per als seus ciutadans i per al turisme, ja que des de les institucions ara es vol atraure i potenciar com un sector alternatiu a la nostra indústria tradicional. Com és el cas de la sempre recurrent Alcoi, on al seu refugi de guerra hi ha un museu.
Arribe a la conclusió que els nostres polítics (parle de polítics en general) no creuen masa en els seus propis projectes. Gire la cara i veig l'edifici de Caixa Ontinyent, en venen al cap els diners, el gran problema del polítics que s'excusen sempre amb la falta de diners, però jo crec que sí que hi ha diners per a allò que ells volen i per a allò que a ells els interessa. Arribe al Cantalar de Sant Vicent, m’espolse les espardenyes i continue cap a la comparsa a sopar i a xarrar amb la meua gent. Em dic a mi mateix, amb els meus amics sempre traure més trellat. I pense, de segur que sí. O... tal vegada no?
Arribe a la conclusió que els nostres polítics (parle de polítics en general) no creuen masa en els seus propis projectes. Gire la cara i veig l'edifici de Caixa Ontinyent, en venen al cap els diners, el gran problema del polítics que s'excusen sempre amb la falta de diners, però jo crec que sí que hi ha diners per a allò que ells volen i per a allò que a ells els interessa. Arribe al Cantalar de Sant Vicent, m’espolse les espardenyes i continue cap a la comparsa a sopar i a xarrar amb la meua gent. Em dic a mi mateix, amb els meus amics sempre traure més trellat. I pense, de segur que sí. O... tal vegada no?
